El passat 1 de març les eleccions a la Comunitat Autònoma Basca han configurat el nou Parlament liderat altre cop pel PNB que ha tret 30 escons, seguit del PSE-EE/PSOE amb 25, el PP amb 13, Aralar amb 4, EA amb 1, EB-B amb 1 i UPyD amb 1. Aquests resultats representen la pèrdua per primera vegada de la majoria parlamentària per part del nacionalisme basc a la cambra autonòmica. Durant els següents dies els mitjans de comunicació ja s’han encarregat que tothom sapigués que per fi hi haurà un “canvi al País Basc”, i que s’ha aconseguit derrotar “el nacionalisme”. Els resultats oficials són els que són, però si ens els mirem més detingudament descobrim una altra realitat que pràcticament s’ha ignorat des dels mitjans informatius tradicionals. Es parla de “fracàs nacionalista”, quant el conjunt de forces sobiranistes (PNB, EA, Aralar, D3M i EB-B) sumen un 55,5% dels vots, i quatre anys enrere sumaven dos punts més. Ens comenten que el PNB ha patit una gran caiguda electoral, quan justament ha tret els mateixos resultats que en els anteriors comicis autonòmics: aleshores la coalició PNB+EA aconseguia un 38,7% de suport i aquest cop n’ha rebut un 38,1%… No és en aquest àmbit on realment ha hagut canvis, sinó en el “bàndol constitucionalista” com agrada anomenar actualment el PSE i el PP, on és clar la fuita de vot que ha patit la formació de Rajoy a favor del pretès Obama basc Patxi López. Fins aquí no hi ha grans novetats en el panorama polític, però ha estat precisament la maniobra de Madrid la que ha aconseguit canviar la forma del Parlament autonòmic, mitjançant el veto a l’entrada de l’esquerra abertzale a la cambra. Es tracta per tant d’un “canvi” (paraula tan ben sonant en aquest sentit pels espanyolistes) forçat, un canvi a mitges o si més no enganyós, perquè els vots lliures de lleis sancionadores d’ideologies haurien donat un Parlament basc amb majoria nacionalista basca: PNB 28, PSE-EE/PSOE 22, PP 11, esquerra abertzale 7, Aralar 4, EA 1, EB-B 1 i UPyD 1.
Aquesta adulteració electoral mereix el rebuig dels demòcrates sense complexos. Creiem que ha de ser la societat basca, i no uns poders forans del País Basc, la que mitjançant la força de la raó rebutgi i s’oposi a la violència pròpia de l’entron de l’esquerra abertzale i s’encamini en forces polítiques abertzales com Aralar. Un cop més, l’actuació de l’Estat espanyol reforça els arguments dels demòcrates sense complexos que apostem per exercir lliurement la sobirania de països com Catalunya o el País Basc.
Marc Díaz
abril 21, 2009 a les 11:47 am |
tots els pobles que defensen la seva cultura i la seva gent sempre pateixen agresions, desprecis que uns l’anomenen “canvis”, pero donant-li un altre sentit de paraula per enganyar, aquests “canvis” donen el clar i contundent de minoritzar la cultura i imposar una llengua i unes lleis que són del pais invasor.
si volem un canvi de debó hem de deixar que la gent del poble decideixi amb llibertat qui vol que els governi i que deixin d’empresonar els seus politics que realment els defensen.